Notícies

Ens preguntem: “per què, per què no es validen?” Això pot ser una mica dramàtic, però com a mínim té un to similar a la pregunta que us esteu fent en aquest moment. Per què es validen tan pocs webs?

Educació

La facultat on vaig anar tenia un programa de Sistemes d’informació de gestió (Management Information Systems), un programa de ciències informàtiques i un programa de Nous mitjans, cadascun dels quals tenia assignatures relacionades amb la producció de webs i encara que ensenyaven moltes coses de manera eficient, a cap d’aquestes hi havia realment molta cobertura de com codificar realment un web. La sensació general que tinc quan miro moltes assignatures universitaries és que els llenguatges web com l’HTML, el CSS i JavaScript es troben sota el llindar tècnic de la majoria de programes de ciències informàtiques i per sobre del de la majoria de programes de MIS/Nous mitjans.

A on vull anar a parar en aquest cas és que molts cursos educatius no cobreixen aquest tipus de matèries amb gaire detall. Apostaria que si li pregunteu a 10 desenvolupadors que treballin amb estàndards web on van aprendre a utilitzar-los, 9 d’ells respondrien que són autodidactes (i l’altre no respondria perquè té massa feina intentant que el seu web es visualitzi bé amb l’IE6).

El World Wide Web Consortium (W3C), que és el grup responsable de desenvolupar els estàndards, i el Web Standards Project (WaSP) s’estan prenent seriosament aquest repte i estan pressionant realment perquè millori l’acceptació dels estàndards web, tant per part dels fabricants de navegadors com per part dels desenvolupadors.

Motius empresarials

Un web que visito freqüentment, destinat a emprenedors implicats a posar en marxa noves iniciatives basades al web ha allotjat una sèrie de discussions sobre l’ús dels estàndards web a “aplicacions web 2.0“. Generalment hi ha un intercanvi interessant entre aquells que creuen que s’haurien de fer servir els estàndards web perquè tenen sentit (per tots els motius que hem tractat anteriorment), i aquells que simplement diuen que no importa.

El fons de la qüestió és que els navegadors web interpretaran el codi per dolent que sigui. No és necessari validar les vostres pàgines perquè es visualitzin correctament a la majoria de navegadors. Des d’una perspectiva empresarial, on el temps és or, per a què preocupar-se d’invertir més temps per tal que es validin? Si pots arranjar quatre codis en forma de taula en 30 minuts, o passar-te 30 minuts codificant la teva pàgina en HTML i CSS i 30 minuts per a assegurar-te que es valida i funciona correctament en qualsevol navegador, i el resultat final tindrà el mateix aspecte a la majoria de navegadors web, què us sembla més fàcil?

Molta gent de la meva generació (quasi arribo a la trentena en el moment de redactar això) va aprendre a crear webs utilitzant taules per al format i etiquetes de tipus de lletra per a la tipografia. Pot semblar aclaparador tornar a aprendre a fer alguna cosa quan el que estàs fent encara “funciona” (encara es veu bé a la majoria de navegadors web). Els empresaris generalment no distingeixen la diferència; no m’he trobat mai que un director em parlés de la qualitat del meu etiquetatge durant una revisió de rendiment. De manera que, realment, quin és l’incentiu?

Doncs el que jo crec és (ja podeu endevinar quina és la meva posició) que el plantejament del codi desordenat o mal fet té molt poca visió de futur. Segons la meva experiència, redissenyar un web basat en estàndards és mot més fàcil que haver de convertir un caos de pàgines incorrectament codificades (he fet les dues coses). Encara he d’arribar a la utopia que prometen l’XHTML i el CSS en la qual només s’ha de tocar el CSS per a redissenyar un web, però m’hi he acostat força.

També cal tenir en compte que veureu molts més anuncis de feina actualment demanant coneixements d’estàndards web que mai.

També hi ha alguns motius empresarials directes a tenir en compte. En general, l’ús d’estàndards web millora la posició d’un web a les classificacions dels motors de cerca (l’ordre en què apareixen els webs quan es fa una cerca de Google) i sobretot millora la facilitat de trobar-lo. A més, l’ús d’estàndards i bones pràctiques generalment farà que la pàgina web sigui més accessible per a les persones amb discapacitats que intenten utilitzar-la i per als usuaris que intenten accedir al web amb telèfons mòbils. Més usuaris i un augment de la visibilitat sempre és bo per al negoci.

Font: Jonathan Lane. 8 de juliol del 2008.

Google places

1. Reclamar el negoci o crear un registre nou: El primer és comprovar si la nostra empresa ja està indexada en el directori de Google Places. Si és així l’ideal és reclamar abans de crear un de nou ia partir d’aquí seguir completant el perfil. Els perfils que han estat creats per Google automàticament tenen més antiguitat, i aquest és un altre factor a tenir en compte per escalar posicions.

2. Associar el negoci a les categories adequades: Aplicar sentit comú per saber com es busca l’activitat del nostre negoci a internet. Com més categories existeixin ja en l’índex de Google millor, sinó podem crear nosaltres com si de paraules clau es tractés. Molt de compte amb incloure localitzacions en les categories, pot penalitzar.

3. Incloure paraules clau del producte o servei en el títol de la pàgina de Google Places: Però compte amb incloure la localització en el títol de la pàgina, és cert que en alguns casos funciona però pot penalitzar ia llarg termini Google ja no tindrà això en compte a causa dels spammers. Si el negoci es diu “Sabateria Toledo” és lícit posar-lo, però en altres casos més val abstenir-se.

4. Incloure paraules clau del producte o servei en la descripció: Però compte de no repetir les mateixes que hem posat en les categories ja que pot comportar una penalització. Aquí sí que podem incloure la localització, exemple: “Assessoria Manolo ofereix serveis de dret civil i penal a Madrid”

5. Afegir fotografies a la pàgina: Un foto és millor que cap, però l’ideal és incloure les 10 fotografies que ens permet Google i si és possible geo-etiquetar amb la direcció del negoci.

6. Incloure número de telèfon local: Com a telèfon principal de contacte ha d’aparèixer un número amb codi d’àrea local tipus 966, res de 902, 900 o mòbils. Google vol comprovar que el negoci està realment on dius que està i això ho valora positivament.

7. Afegir productes i serveis a “Detalls Addicionals”: Sembla tenir un efecte positiu en el rànquing l’incloure aquesta informació extra que podem aprofitar per afegir productes, serveis o localitzacions complementàries a les principals. És important no excedir-se amb el nombre de paraules clau que utilitzem, doncs Google, pot penalitzar.

8. Afegir vídeos de Youtube: Incloure un vídeo fa molt més completa la pàgina de Google Places i com més completa és la pàgina millor es posiciona. Si a més el vídeo que pugem és de Youtube (el segon motor de cerca després de Google) i està correctament etiquetat i geolocalitzat, el nostre rànquing es beneficiarà. Dos vídeos sembla ser l’ideal, però igual que amb les imatges, un és millor que cap.

9. Àrees de Servei: Encara que en casos molt concrets ha demostrat ser efectiu especificar les àrees de servei en empreses que operen en diferents localitzacions, el consens general sembla que afecta negativament de moment. Davant el dubte millor abstenir-se.
10. Múltiples pàgines de Google Places d’una mateixa empresa: És possible que la nostra empresa tingui oficines en diverses ciutats. En aquest cas molt de compte amb repetir el títol de la pàgina. Que cada pàgina de Google Places tingui el seu propi títol i la seva pròpia adreça postal específica. No es poden crear dues pàgines amb la mateixa direcció o amb el mateix telèfon. Així mateix és negatiu no posar cap adreça o posar només un codi postal.